Fa anys, pel carrer d’Anglesola hi passava el tramvia 59. Encara hi queden alguns testimonis dels ganxos del filat a façanes d’aquest carrer i a d’altres del Doctor Ibañez. En aquells moments el carrer d’Anglesola feia de frontissa entre el traçat de l’antiga vila de Les Corts i els descampats de la futura diagonal. Un segle més tard Anglesola segueix sent fronterer, perfilant dos teixits urbans prou diferenciats: el de la trama residencial de baixa alçària i el del sector terciari que s’esten al llarg de la Diagonal. Can Planell és l’únic vestigi arquitectònic que roman en peu. Aquesta descripció urbana de l’edifici afecta diferentment a la seva percepció des de cada carrer, on sempre prevaleix una de les arestes del prisma triangular que defineix el volum. Això es fa especialment palès en la fase 2, amb l’ampliació de la llar residencial. En el nou alçat resultant, perllongació del carrer Europa, l’edifici enllaça graonadament amb les alçàries dels dos edificis veïns, de vuit i quatre plantes respectivament. Per contra, en la fase 1, el tancament exterior embolcalla amb un tractament neutre el diedre existent de l’antiga fàbrica. Per a optimitzar una planta de perímetre triangular, que dificulta determinades organitzacions del programa, el projecte proposa un cos central, que conté nuclis de comunicacions i serveis comuns, paral•lel al carrer Doctor Ibañez. En plantes baixa això afavoreix la disposició de la part pública dels dos programes de la primera fase, el CSS i el EAIA. En primera planta, d’accés més restringit, el nucli endreça la sala de treball general conjunta a un costat i la resta de dependències específiques a cada equipament a l’altre. Pel que fa la llar residencial, les dues primeres plantes resolen el seu programa comú, incloent una generosa terrassa sobre la cantonada de Doctor Ibañez amb Anglesola, que afavoreix la visió més domèstica des del casc antic de la vila. Les plantes superiors es destinen als habitatges. La tipologia és de dos habitatges per planta, amb cos de serveis centrals. Aquesta disposició podria resoldre els 6 habitatges demanats amb tres plantes, però, com resposta urbana, el projecte opta per a graonar el perfil disposant un habitatge en les dues darreres plantes. Respecte l’accessibilitat, la proposta no contempla perforar el perfil massís, compacte de la fàbrica, per la qual cosa s’opta per a disposar tots els accessos públics dels tres equipaments en la única façana nova del triangle. A més, s’aprofita per a introduir un accés independent per el personal i serveis tècnics, des del carrer Anglesola. En quant al tractament dels tancaments exteriors, s’opta per a una perfileria que evoqui l’estructura d’acer que suportava les esplèndides naus de la fàbrica, perllongant la relació tectònica entre els dos materials originals. Per la composició dels alçats s’ha primat s’ha construït una retícula de ritme continu que desplaci el protagonisme de la façana als alçats existents del conjunt. A la fí d’aquestes operacions, cada aresta del prisma triangular, de dos quatre i vuit alçàries, defineix una percepció i un sistema d’aproximació que s’ajusta a les tres visions urbanes que aquest projecte articula. Res que li sigui nou.