SOBRE L’EDIFICI

1931 és l’any en el que es va completar l’edifici que eventualment es preveu enderrocar. Segons l’estudi que recull rigorosament la història de l’edifici, a l’any 1931 el propietari, amb el vist-i-plau del prestigiós arquitecte Eusebi Bona (que havia realitzat recentment la casa d’estiueig de la família), presentava a l’ajuntament un projecte d’ampliació de l’edifici. Aquest projecte estava signat pel mateix arquitecte Antoni Pons que, set anys abans, havia projectat l’edifici de nova construcció. - L’ampliació de 1931 consistia en una remunta sobre la façana del carrer Evarist Arnús, que unificava l’alçària de l’edificació a planta baixa més dos pisos. La disposició de les noves finestres de la façana reproduïa fidelment la composició d’obertures de la planta baixa, presidida simètricament per l’accés principal de l’edifici. - Durant vint anys, l’edifici va preservar la unitat formal, composta per aquesta part de l’edifici i la nau posterior, fins que al 1951 es realitzà una segona remunta sobre 3 dels 9 pòrtics de formigó de la nau. La nova construcció va aprofitar l’estructura original escapçant, però les cobertes. L’alçària i alineació d’aquesta segona ampliació es va ajustar a la de 1931, al punt de que, actualment, una primera impressió visual podria unificar en el temps les dues intervencions. Atenent a la memòria del projecte, aquesta segona intervenció es considerà arquitectònicament poc rellevant i ja no es va encarregar un projecte d’arquitecte doncs era a la part posterior de la primera ampliació, vist des de l’alçat principal d’Evarist Arnús. - La part de l’edifici sobre la que es planteja l’enderroc és exactament la de l’edifici original de 1924 amb la posterior acurada remunta de 1931 (llevat d’una lleu modificació als anys cinquanta d’un finestram a la cantonada de la planta baixa). - Segons el recent i rigorós estudi estructural, aquesta edificació no presenta cap mena de patologia destacable, llevat de les humitats produïdes per la fràgil coberta d’uralita i, per tant, fàcilment subsanables. Això fa que aquest projecte es plantegi rehabilitar la part de l’edifici que les bases del concurs suggereixen enderrocar. Tot seguit s’enuncien els principals arguments que creiem que afavoreixen la rehabilitació, en lloc de l’enderroc.

GREUGES PER L’EVENTUAL ENDERROC

Des d’un punt de vista arquitectònic, aquest hipotètic enderroc mutilaria greument la unitat del conjunt, doncs suprimeix una part del projecte original, fet per l’arquitecte amb la mateixa data i criteri que la nau actualment catalogada com a bé patrimonial. - Des d’un punt de vista econòmic, l’operació és innegablement costosa. No són temps d’enderrocs. A més del cost específic de l’enderroc, cal afegir el de la costosa i difícil remunta necessària per acollir els metres enderrocats. Això significa més de 1000 m2 de nova planta, amb el consegüent reforçament estructural de pilars i fonaments. Per acabar, caldrà afegir el cost de la suggerida edificació de nova planta per a tapar la mitgera veïna, més el de la urbanització de la superfície enderrocada. En fulles annexes d’aquest escrit avalua més pormenoritzadament l’alt increment econòmic d’aquesta hipòtesi, que compromet seriosament els valors desitjables de sostenibilitat i eficiència energètica. - Des de la memòria col•lectiva, “Cintes Benet Campabadal” no era només una nau, sinó que era també la part d’oficines. Tot aquest col•lectiu de persones, inclòs el pare del que escriu, confluïa en un únic conjunt arquitectònic, amb un únic accés, justament al centre del cos que es preveu enderrocar. Inversament, les naus de l’altra factoria contemporània del barri, “Cristalleries Planell” varen ser malauradament enderrocades a principis dels vuitanta i el cos de les oficines que donen al carrer Anglesola, ha estat preservat al llarg de tots aquests anys. Perquè, doncs, enderrocar aquesta part que està en bon estat. - Des d’un punt de vista urbanístic, sembla que és on l’eventual enderroc podria prendre més sentit, però una anàlisi pormenoritzada de l’indret ens fa pensar que no tan sols no és així sinó que dificulta l’ambiciós planejament urbà del sector: o El tram del carrer Comtes de Bell-lloc entre Evarist Arnús i Marquès de Sentmenat gaudeix actualment d’una de les voreres més amples de Barcelona. Més que a un carrer, la seva amplària remet a un Saló o Bulevard. La qualificació urbanística del sector on s’inscriu la futura Biblioteca fa pensar en un futur eix cívic d’equipaments. Té força sentit, i la Biblioteca hi haurà de contribuir decisivament. Sembla, per tant, que les expectatives urbanes d’aquest futur Eix d’equipaments reclamen que l’accés a l’edifici es produeixi des d’aquest nou passeig. Lema: 1931 o En altres circumstàncies urbanes, l’estratègia de buidat davant l’edifici pot ajudar a percebre millor l’edifici i a ordenar l’aproximació i accés a una biblioteca. Però aquí aquest espai ja hi és, esplèndidament situat i dimensionat. A banda d’altres consideracions, la irrupció sobtada d’aquest espai lateral fruit de l’enderroc, lluny d’ajudar, pot treure sentit i intensitat al conjunt de l’operació urbanística. - Respecte al programa, l’eventual enderroc planteja inconveniències importants i, aparentment, cap avantatge: o El concepte actual de la biblioteca agraeix el màxim nombre de dependències a peu pla. La supressió d’aquesta edificació resta, només en planta baixa, una superfície aproximada de 500 metres quadrats. Per tant, aquests metres de programa, molt valuosos a aquesta cota, hauran de pujar a plantes superiors. o La extensa superfície que el programa atorga a l’àrea d’accés pot obligar a compartimentar l’espai de les naus comprometent per tant la seva indiscutible unitat formal.