t' Escalo Bressol es situo en un terrenv d e perímetre j perfil irregulars quolifical pel Plo de zona verde i equipoment. L'espoi definí! per oquest últim ve ocotot. o mes. per un pore! de viclsque conecten crees preterentment residencicls. l o separació entre aquests carrers consisleix en una linia recta que travessa I'in dret de punta a punta, més aten! a d otar al d iferents usos d 'un determina! metratge mínim. que a d'altres consideracians especies Pel que fa al Programa. consisleix en un conjunt de cinc estances. dividides per etapes evolutives. una serie de servéis d e soport de diterents a ct ivitcts. m és uns espots comuns que verteb ren el conjuntofins oqur lesoodes. En quont al projecte. lo rnoner o de conoce-se en oqu est Iloc parteix de diterents considerocions : -Per un costot. s' ha cregut convenient entendre que és I'equipament el que s'inscriu dins un con- I__';;~ jcnt tcccorcñcornent prou ben de finil, més que una simple relació colindant amb I'espai vero . L'especificitat d'un equipament que inclou en el seu Programa la necessitat d'un pati-jardí ha cermes retorce r I'argumenl. -Per oñrc bando, molgrat I'ap arent privilegi d'uno poslcíó que domina les vistesc ap un conjunt d'ediñcocions residencict s. s'ho consic erot mes lnteressont copgiror aquesta convenció, entocont el jardí, cop 01moteix pendent del tero, consfnñnt una reloció amb ellloc més intensa. lendre inscriure I'equipament com a part d'un luró que cal extendre, s'ho optat per un volum de planla triangular, lancal cap el carrers i el soroll i obert , a través de les estcnces cap a la muntanya i I'orientació de migdi a. El poli és l'cccés princ ipal de I'Escola que la de filtre extem i, a mode de cotila endreco un espcl que sol concentrar un bon nombre de pares. Es cñsposod'un occés seccndori pels serves. Ocoto interior. Les crcuuccrons. s-non concenhot en resoot comú. Aquesta economlo de rnefres pemet generar un espoi, o'ooo escala superiorO les estonces . Aquesta sala vertebro les estonces i les vincula amb els serves necessaris. La ordenació de les estonces permel una comunicació interna entre d'elles. Cadascuna d'e lles lé cccés direc te des de la zona comú i planteja una exfensió natural cap a la porxada del jardí.